Escriptura

Dia 9. 21 km. Mitjanit. Un cotxe que va passar cinc vegades. I l'home que va fer el seu propi vetllatori somrient.

Dia 8. Primer dia de la setmana 2. 21 km — 17 regulars + 4 tancant el deute. Aquesta nit només vull dormir.

La setmana 1 ha acabat. Planificat: 119 km. Corregut: 93,4 km. Deute: 25,60 km — portats a la setmana 2.

Dia 7. 20,10 km. El turmell continua lesionat — però corro igualment.

Dia 6. 22,20 km en 3h25. En acabar, no puc caminar. El turmell cedeix completament — i per primera vegada començo a preguntar-me si el problema no és la distància. És la manera com corro.

Dia 5. El turmell esquerre no em deixa córrer. No avanço ni una milla. El projecte continua — el cos decideix el ritme avui.

Dia 4. El turmell esquerre continua malament. El genoll comença a parlar. Corro igualment — 17,10 milles — i acabo.

Dia 3. El turmell esquerre és pitjor que ahir. M'enfronto a una elecció: insistir i forçar el cos a suportar l'insoportable, o passar el dia tractant la lesió per no comprometre el projecte sencer.

Dia 2. El cos completament bloquejat. Un edifici s'incendia davant del parc. El meu pare i jo acabem els últims 7km corrent al voltant de la mançana prop de casa seva — fins que em trec la sabatilla de córrer i acabo sense ella. I penso en el dia que vaig veure la paraula 'càncer' al seu historial mèdic.

Dia 1. 17km. 3 hores i 10 minuts. Vaig caminar tot el temps — i no paro de pensar en el meu cosí, que va morir als 26 anys de càncer de pròstata. El dia del meu aniversari.